Els microorganismes són organismes que només es poden observar amb el microscopi electrònic o òptic. Els microorganismes pertanyen a 3 regnes diferents: Protoctists, Fongs i Moneres. Cal tenir en compte que tots les bactèries (regne Moneres) són microorganismes però no tots els protoctists i fongs són microorganismes, és a dir, hi ha fongs i protoctists que es poden veure a simple vista. Entre els microorganismes que són fongs destaquen els llevats. Entre els protoctists, els protozous i les microalgues.
Un comentari apart mereixen els virus: aquests organismes són acèl.lulars és a dir no estan fets de cèl.lules, encarar que depenen totalment d'altres organismes que sí estiguin fets de cèl.lules, perquè els seu funcionament consisteix precissament en parassitar tot tipus de cèl.lules.
Els microorganismes són molt importants per diverses raons. Alguns microorganismes causen malalties, com la grip o la malària: són els microorganismes patògens. Altres tenen un paper molt important a la Natura, ja que es dediquen a descomposar la matèria orgànica morta. Per últim, alguns són beneficiosos per l'home: és el cas, per exemple, dels llevats que participen en la fabricació del pa i la cervesa, o d'altres microorganismes que fabriquen medicaments per diverses malalties humanes.
La ciència que estudia els microorganismes es diu Microbiologia i el primer científic que va estudiar els microorganismes va ser el francés Pasteur al segle XIX. Pasteur va fer moltíssims descobriments, dels quals, un dels més importants va ser l'elaboració de la primera vacuna contra la ràbia.
dimecres, 24 de març del 2010
El regne dels protoctists
El REGNE DELS PROTOCTISTS
És format per éssers vius d’estructura senzilla:
. Cèl•lules eucariotes (cèl•lules delimitades per una membrana)
Els més importants són: algues i protozous.
PROTOZOUS
Són organismes unicel•lulars heteròtrofs.
S’alimentés de matèria orgànica del medi extern.
Digereixen a dins de la cèl•lula.
Els protozous més comuns son: "L'Ameba", "El Parameci", "El Plasmodi" i "El Tripanosoma";
Funciones vitals dels protozous
. Nutrició: els protozous fan caure l’aliment en una mena de boca anomenada
citostoma o bé estirant el citoplasma, aquest moviment s’anomena
pseudopodis.
. Relació: a causa del canvi ambiental es converteixen en una capa
anomenada cist de resistència que els manté inactius.
. Reproducció: és asexual per bipartició, tot i que de vegades és sexual per fusió de gàmetes.
Grups de protozous
Hi ha tres tipus i es classifiquen depenen de com es desplacin.
. Rizòpodes: l’ameba canviar de forma i es mou amb el pseudopodis.
. Ciliats: el parameci es mou per cilis.
. Flagel•lats: el tripanosoma es mou per flagels.
ALGUES
Les algues poden ser unicel•lulars o pluricel•lulars però sempre autòtrofes
(procés fotosintètic igual que el de les plantes ).
Les algues pluricel•lulars estan formades per agrupacions de cèl•lules
no especialitzada, és a dir, que no formen teixits(la majoria viuen al mar)
La reproducció de les algues
-Asexual per fragmentació
-Sexual per gàmetes
Grups d’algues
-Algues verdes: per la clorofil•la, la majoria son d’aigua dolça.
-Algues brunes:Tenen el pigment de color marró o groc que tapen el verd de la
Clorofil•la(estan en aigües costaneres i fredes)
-Algues vermelles: A més de la clorofil•la tenen pigments vermells i estan per
tots els mars.
És format per éssers vius d’estructura senzilla:
. Cèl•lules eucariotes (cèl•lules delimitades per una membrana)
Els més importants són: algues i protozous.
PROTOZOUS
Són organismes unicel•lulars heteròtrofs.
S’alimentés de matèria orgànica del medi extern.
Digereixen a dins de la cèl•lula.
Els protozous més comuns son: "L'Ameba", "El Parameci", "El Plasmodi" i "El Tripanosoma";
Funciones vitals dels protozous
. Nutrició: els protozous fan caure l’aliment en una mena de boca anomenada
citostoma o bé estirant el citoplasma, aquest moviment s’anomena
pseudopodis.
. Relació: a causa del canvi ambiental es converteixen en una capa
anomenada cist de resistència que els manté inactius.
. Reproducció: és asexual per bipartició, tot i que de vegades és sexual per fusió de gàmetes.
Grups de protozous
Hi ha tres tipus i es classifiquen depenen de com es desplacin.
. Rizòpodes: l’ameba canviar de forma i es mou amb el pseudopodis.
. Ciliats: el parameci es mou per cilis.
. Flagel•lats: el tripanosoma es mou per flagels.
ALGUES
Les algues poden ser unicel•lulars o pluricel•lulars però sempre autòtrofes
(procés fotosintètic igual que el de les plantes ).
Les algues pluricel•lulars estan formades per agrupacions de cèl•lules
no especialitzada, és a dir, que no formen teixits(la majoria viuen al mar)
La reproducció de les algues
-Asexual per fragmentació
-Sexual per gàmetes
Grups d’algues
-Algues verdes: per la clorofil•la, la majoria son d’aigua dolça.
-Algues brunes:Tenen el pigment de color marró o groc que tapen el verd de la
Clorofil•la(estan en aigües costaneres i fredes)
-Algues vermelles: A més de la clorofil•la tenen pigments vermells i estan per
tots els mars.
dimecres, 17 de març del 2010
Els virus
Els virus
Un virus (del llatí virus, "toxina" o "verí") és un agent infecciós submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. Els virus infecten tots els tipus de vida cel·lular. El primer virus conegut, el virus del mosaic del tabac, fou descobert per Martinus Beijerinck el 1899, i actualment se'n coneixen més de 5.000 tipus diferents. L'estudi dels virus rep el nom de virologia, i és una branca de la microbiologia.
Presenten algunes característiques pròpies dels éssers vius.
Són acel·lulars, es a dir no son formats per cèl·lules,no fan la funció de nutrició però si realitzen la funció de relació.
Reproducció
Per reproduir-se este de parasitar una cèl·lula d'una persona,d'un animal,d'una planta o d'un microorganisme.
Com es reprodueixen el virus?
El virus penetra a l'interior d'una cèl·lula o hi injecta el seu material nuclear. El material nuclear dels virus dona les instruccions perquè la cèl·lula infectada fabriqui centenars de còpies de si mateixa,com tambè noves càpsides i enbolcalls.
Les càpsides,Els embolcalls i els nous materials nuclears s'ajunten i formen virus fills, els virus fills trenquen la membrana de la cèl·lula i surten a l'exterior.Els virus no es poden reproduir si no infecten una cèl·lula.
Els virus nomes es poden observar amb un microscopi electrònic.
Els virus realitzen funcions vitals?
Els VIRUS no realitzen cap tipus de funcions, per tant:
- NO es nodreixen
- NO digereixen
- NO absorbeixen
- NO respiren
- NO metabolitzen
- NO obtenen energia per cap tipus de mecanisme
- NO excreten
- NO es reprodueixen per si mateixos, ja que no tenen tota ENZIM associada a alguna activitat metabòlica fonamental i estan desproveïts de tota organització cel lular característica dels éssers vius.
- Els virus no es multipliquen per si mateixos: és la cèl lula hoste, la qual estimulada per la presència en el seu interior de l'àcid nucleic Viral canvia la direcció de les seves rutes biosintètiques, per produir Àcid nucleic Viral d'una banda i per altra la Proteïna corresponent . Aquestes molècules d'Proteïna envolten l'Àcid nucleic, la cèl lula hoste, degeneratives o es destrueix, i d'ella surten diversos centenars de partícules virals (la partícula viral completa es diu virió) que la mateixa cèl lula ha elaborat. Estan formats per un àcid nucleic (ADN o ARN) envoltat per una coberta de PROTEÏNES anomenada càpside la qual li serveix com a vehicle de transmissió d'una cèl.lula a una altra. Els virus són més petits que els bacteris. Per exemple el virus de la Grip (Influenza) està format per ARN envoltat per un embolcall lipoproteic a través de la qual sobresurten curtes espícules proteiques.
Els VIRUS són molècules que es troben en estat inert, és a dir sense vida ja sigui en l'aire, terra, terra, però necessiten per a ser considerats éssers vius, que envaeixin un organisme viu, i quan ho fan, acabat es transformen en éssers vius , ja que produeixen metabolisme amb l'organisme que els parasita, produint malalties i destruint a les seves cèl lules, pels quals se'ls anomena com PARÀSITS intracel.lulars obligats.
www.youtube.com/watch?v=Rpj0emEGShQ
Un virus (del llatí virus, "toxina" o "verí") és un agent infecciós submicroscòpic que és incapaç de créixer o reproduir-se si no és dins una cèl·lula hoste. Els virus infecten tots els tipus de vida cel·lular. El primer virus conegut, el virus del mosaic del tabac, fou descobert per Martinus Beijerinck el 1899, i actualment se'n coneixen més de 5.000 tipus diferents. L'estudi dels virus rep el nom de virologia, i és una branca de la microbiologia.
Presenten algunes característiques pròpies dels éssers vius.
Són acel·lulars, es a dir no son formats per cèl·lules,no fan la funció de nutrició però si realitzen la funció de relació.
Reproducció
Per reproduir-se este de parasitar una cèl·lula d'una persona,d'un animal,d'una planta o d'un microorganisme.
Com es reprodueixen el virus?
El virus penetra a l'interior d'una cèl·lula o hi injecta el seu material nuclear. El material nuclear dels virus dona les instruccions perquè la cèl·lula infectada fabriqui centenars de còpies de si mateixa,com tambè noves càpsides i enbolcalls.
Les càpsides,Els embolcalls i els nous materials nuclears s'ajunten i formen virus fills, els virus fills trenquen la membrana de la cèl·lula i surten a l'exterior.Els virus no es poden reproduir si no infecten una cèl·lula.
Els virus nomes es poden observar amb un microscopi electrònic.
Els virus realitzen funcions vitals?
Els VIRUS no realitzen cap tipus de funcions, per tant:
- NO es nodreixen
- NO digereixen
- NO absorbeixen
- NO respiren
- NO metabolitzen
- NO obtenen energia per cap tipus de mecanisme
- NO excreten
- NO es reprodueixen per si mateixos, ja que no tenen tota ENZIM associada a alguna activitat metabòlica fonamental i estan desproveïts de tota organització cel lular característica dels éssers vius.
- Els virus no es multipliquen per si mateixos: és la cèl lula hoste, la qual estimulada per la presència en el seu interior de l'àcid nucleic Viral canvia la direcció de les seves rutes biosintètiques, per produir Àcid nucleic Viral d'una banda i per altra la Proteïna corresponent . Aquestes molècules d'Proteïna envolten l'Àcid nucleic, la cèl lula hoste, degeneratives o es destrueix, i d'ella surten diversos centenars de partícules virals (la partícula viral completa es diu virió) que la mateixa cèl lula ha elaborat. Estan formats per un àcid nucleic (ADN o ARN) envoltat per una coberta de PROTEÏNES anomenada càpside la qual li serveix com a vehicle de transmissió d'una cèl.lula a una altra. Els virus són més petits que els bacteris. Per exemple el virus de la Grip (Influenza) està format per ARN envoltat per un embolcall lipoproteic a través de la qual sobresurten curtes espícules proteiques.
Els VIRUS són molècules que es troben en estat inert, és a dir sense vida ja sigui en l'aire, terra, terra, però necessiten per a ser considerats éssers vius, que envaeixin un organisme viu, i quan ho fan, acabat es transformen en éssers vius , ja que produeixen metabolisme amb l'organisme que els parasita, produint malalties i destruint a les seves cèl lules, pels quals se'ls anomena com PARÀSITS intracel.lulars obligats.
www.youtube.com/watch?v=Rpj0emEGShQ
Bacteris
Estructura d’un bacteri
A : Pilus
B : Ribosomes.
C : Càpsula
D : Paret cel·lular
E : Flagels
F : Citoplasma
G : Cos d’inclusió
H : Plasmidi
I : Cromosoma bacterià
J : Membrana plasmàtica
Bacteris
Els bacteri o procariotes són un tipus d’organismes unicel·lulars caracteritzats per no disposar de nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d’una membrana, sinó que està en el mateix citoplasma, contraposant-se així als eucariotes. Un procariont és un organisme format per cèl·lules procariotes.
Les seves parts principals són la membrana plasmàtica, els ribosomes, el cromosoma, la paret cel·lular i el mesosona.
Antigament havien estat recollits per aquesta raó en el regne dels monera que actualment se sap que és un paragrup sense valor taxonòmic. En la classificació actual se separen en dos dels tres grans dominis de la vida: Eubacteria i Archaea.
Entre les principals característiques distintives dels bacteris en contraposició amb els eucariotes, destaca: la manca d’histones veritables, ADN amb freqüència circular; divisió cel·lular per fissió binària; carència d’orgànuls membranosos i de nuclèol.
Historia i taxonomia
Antony van Leeuwenhoek va ser el primer en observar els bacteris el usant un microscopi d’una sola lent que ell mateix dissenyà. Però el mot bacteri no va ser emprat fins molt més tard. Louis Pasteur i Robert Koch van descriure la relació existent entre els bacteris i les malalties, assignant-los correctament el paper de patògens. En un principi els bacteris es consideraren fongs microscòpics , a excepció dels cianobacteris fotosintètics que es consideraren algues verdes, desprès van ser classificats com a un grup totalment separat de la resta d’organismes.
Estructura
Tots els eubacteris presenten una estructura similar dels seus components, caracteritzada per polisacàrids específics que no es troben en els altres dos dominis no disposen de nucli diferenciat en cap de les seves fases ni s’hi observa la formació de cromosomes durant la divisió cel·lular.
Medeixen mes o menys 0,20 i 0,40 mm. Tot i així es poden trobar cèl·lules de fins a 0,60 mm que depassen la mida de moltes cèl·lules eucariotes. Alguns bacteris paràsits estrictes com les clamídies i alguns micobacteris presenten unes estructures de les parets cel·lulars especials i unes mides menors a les habituals. Els tipus morfològics s’utilitzen en sistemàtica en la identificació de grups des del coc, coc-bacil, el bacil, els espirils i les espiroquetes.
Reproducció
Els bacteris és reprodueixen asexualment. Una cèl·lula bacteriana es divideix en dues en el que coneix com a divisió binària. Durant aquest procés, una cèl·lula mare es divideix en dues cèl·lules filla mitjançant la formació d'una paret cel·lular transversal i donant lloc a dos individus genèticament idèntics. Tot i això, i de forma deslligada de la reproducció, un bacteri pot experimentar variació genètica mercès a esdeveniments de recombinació com ara mutacions, transformació, transducció ,
Els bacteris mòtils poden desplaçar-se, bé mitjançant flagels, lliscament bacterià, o canvis en la flotabilitat. Un grup especial de bacteris, les espiroquetes, posseeixen estructures molt semblants als flagels situades en l’espai periplàsmic anomenades filaments axials. Les espiroquetes es caracteritzen pel seu cos helicoïdal que gira mentre es mou.
Els flagels bacterians poden disposar-se de distintes maneres, per exemple, poden posseir en un dels extrems un únic flagel o bé d’un grup compost per molts flagels. Els bacteris perítrics tenen flagels escampats per tota la superfície cel·lular.
Els bacteris mòbils són atrets o repel·lits per distints estímuls, aquests comportaments es nomen taxis - per exemple, quimiotaxi, fototaxi, mecanotaxi i magnetotaxi. En un cas en particular, els mixobacteris, cèl·lules individuals s’agrupen formant eixams i poden acabar formant cossos fructífers.
Grups i identificació
Existeixen bacteris de múltiples formes. Molts són esfèrics, en forma de bastonet o helicoïdals: aquestes morfologies reben els noms específics de bacils, cocs, i espirils. Un grup addicional els vibris tenen forma de coma. Tot i que actualment la forma no és considera un factor decisiu a l'hora de classificar els bacteris, molts gèneres van ser anomenats segons la seva morfologia, per exemple: Bacillus, Streptococcus, Staphylococcus) i aquesta continua essent important en la seva identificació.
Un altra eina important és la tinció Gram, batejada així en honor de Hans Christian Gram que va desenvolupar aquesta tècnica. Segons el resultat d’aquest mètode de tinció els bacteris es divideixen en gram positius (quan són tenyits mitjançant tinció Gram) o bé gram negatius (quan no ho són). El fet que els bacteris siguin positius o no per a la tinció gram depèn de la composició de la seva paret cel·lular. La primera divisió en fílums dels bacteris va ser desenvolupada basant-se bàsicament en aquest test:
Gracilicutes - bacteris amb una segona membrana cel·lular que conté lípids, i que els dóna tinció gram negativa.
Fimícoles - bacteris amb una única membrana cel·lular i una paret cel·lular gruixuda formada per peptidoglicà, amb la resultant tinció gram positiva.
Mollicutes - bacteris sense segona membrana cel·lular ni paret cel·lular i per tant amb tinció gram negativa.
Els arqueobacteris van incloure’s originalment com a Mendosicutes. Tot i això aquests phyla ja no són considerats com a grups monofilètics. Els Gracilicutes han estat dividits en molts grups diferents, mentre que els bacteris gram positius es troben en els grups Firmicutes i Actinobacteria, que estan relacionats estretament. Emperò, els Firmicutes han estat redefinits per tal d’incloure els micoplasmes i certs bacteris gram negatius.
Els bacteri o procariotes són un tipus d’organismes unicel·lulars caracteritzats per no disposar de nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d’una membrana, sinó que està en el mateix citoplasma, contraposant-se així als eucariotes. Un procariont és un organisme format per cèl·lules procariotes.
Les seves parts principals són la membrana plasmàtica, els ribosomes, el cromosoma, la paret cel·lular i el mesosona.
Antigament havien estat recollits per aquesta raó en el regne dels monera que actualment se sap que és un paragrup sense valor taxonòmic. En la classificació actual se separen en dos dels tres grans dominis de la vida: Eubacteria i Archaea.
Entre les principals característiques distintives dels bacteris en contraposició amb els eucariotes, destaca: la manca d’histones veritables, ADN amb freqüència circular; divisió cel·lular per fissió binària; carència d’orgànuls membranosos i de nuclèol.
Historia i taxonomia
Antony van Leeuwenhoek va ser el primer en observar els bacteris el usant un microscopi d’una sola lent que ell mateix dissenyà. Però el mot bacteri no va ser emprat fins molt més tard. Louis Pasteur i Robert Koch van descriure la relació existent entre els bacteris i les malalties, assignant-los correctament el paper de patògens. En un principi els bacteris es consideraren fongs microscòpics , a excepció dels cianobacteris fotosintètics que es consideraren algues verdes, desprès van ser classificats com a un grup totalment separat de la resta d’organismes.
Estructura
Tots els eubacteris presenten una estructura similar dels seus components, caracteritzada per polisacàrids específics que no es troben en els altres dos dominis no disposen de nucli diferenciat en cap de les seves fases ni s’hi observa la formació de cromosomes durant la divisió cel·lular.
Medeixen mes o menys 0,20 i 0,40 mm. Tot i així es poden trobar cèl·lules de fins a 0,60 mm que depassen la mida de moltes cèl·lules eucariotes. Alguns bacteris paràsits estrictes com les clamídies i alguns micobacteris presenten unes estructures de les parets cel·lulars especials i unes mides menors a les habituals. Els tipus morfològics s’utilitzen en sistemàtica en la identificació de grups des del coc, coc-bacil, el bacil, els espirils i les espiroquetes.
Reproducció
Els bacteris és reprodueixen asexualment. Una cèl·lula bacteriana es divideix en dues en el que coneix com a divisió binària. Durant aquest procés, una cèl·lula mare es divideix en dues cèl·lules filla mitjançant la formació d'una paret cel·lular transversal i donant lloc a dos individus genèticament idèntics. Tot i això, i de forma deslligada de la reproducció, un bacteri pot experimentar variació genètica mercès a esdeveniments de recombinació com ara mutacions, transformació, transducció ,
Els bacteris mòtils poden desplaçar-se, bé mitjançant flagels, lliscament bacterià, o canvis en la flotabilitat. Un grup especial de bacteris, les espiroquetes, posseeixen estructures molt semblants als flagels situades en l’espai periplàsmic anomenades filaments axials. Les espiroquetes es caracteritzen pel seu cos helicoïdal que gira mentre es mou.
Els flagels bacterians poden disposar-se de distintes maneres, per exemple, poden posseir en un dels extrems un únic flagel o bé d’un grup compost per molts flagels. Els bacteris perítrics tenen flagels escampats per tota la superfície cel·lular.
Els bacteris mòbils són atrets o repel·lits per distints estímuls, aquests comportaments es nomen taxis - per exemple, quimiotaxi, fototaxi, mecanotaxi i magnetotaxi. En un cas en particular, els mixobacteris, cèl·lules individuals s’agrupen formant eixams i poden acabar formant cossos fructífers.
Grups i identificació
Existeixen bacteris de múltiples formes. Molts són esfèrics, en forma de bastonet o helicoïdals: aquestes morfologies reben els noms específics de bacils, cocs, i espirils. Un grup addicional els vibris tenen forma de coma. Tot i que actualment la forma no és considera un factor decisiu a l'hora de classificar els bacteris, molts gèneres van ser anomenats segons la seva morfologia, per exemple: Bacillus, Streptococcus, Staphylococcus) i aquesta continua essent important en la seva identificació.
Un altra eina important és la tinció Gram, batejada així en honor de Hans Christian Gram que va desenvolupar aquesta tècnica. Segons el resultat d’aquest mètode de tinció els bacteris es divideixen en gram positius (quan són tenyits mitjançant tinció Gram) o bé gram negatius (quan no ho són). El fet que els bacteris siguin positius o no per a la tinció gram depèn de la composició de la seva paret cel·lular. La primera divisió en fílums dels bacteris va ser desenvolupada basant-se bàsicament en aquest test:
Gracilicutes - bacteris amb una segona membrana cel·lular que conté lípids, i que els dóna tinció gram negativa.
Fimícoles - bacteris amb una única membrana cel·lular i una paret cel·lular gruixuda formada per peptidoglicà, amb la resultant tinció gram positiva.
Mollicutes - bacteris sense segona membrana cel·lular ni paret cel·lular i per tant amb tinció gram negativa.
Els arqueobacteris van incloure’s originalment com a Mendosicutes. Tot i això aquests phyla ja no són considerats com a grups monofilètics. Els Gracilicutes han estat dividits en molts grups diferents, mentre que els bacteris gram positius es troben en els grups Firmicutes i Actinobacteria, que estan relacionats estretament. Emperò, els Firmicutes han estat redefinits per tal d’incloure els micoplasmes i certs bacteris gram negatius.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)