B : Ribosomes.
Bacteris
Els bacteri o procariotes són un tipus d’organismes unicel·lulars caracteritzats per no disposar de nucli cel·lular diferenciat, és a dir, el seu ADN no està confinat a l'interior d’una membrana, sinó que està en el mateix citoplasma, contraposant-se així als eucariotes. Un procariont és un organisme format per cèl·lules procariotes.
Les seves parts principals són la membrana plasmàtica, els ribosomes, el cromosoma, la paret cel·lular i el mesosona.
Antigament havien estat recollits per aquesta raó en el regne dels monera que actualment se sap que és un paragrup sense valor taxonòmic. En la classificació actual se separen en dos dels tres grans dominis de la vida: Eubacteria i
Archaea.
Entre les principals característiques distintives dels bacteris en contraposició amb els eucariotes, destaca: la manca d’histones veritables, ADN amb freqüència circular; divisió cel·lular per fissió binària; carència d’orgànuls membranosos i de nuclèol.
Historia i taxonomia
Antony van Leeuwenhoek va ser el primer en observar els bacteris el usant un microscopi d’una sola lent que ell mateix dissenyà. Però el mot bacteri no va ser emprat fins molt més tard. Louis Pasteur i Robert Koch van descriure la relació existent entre els bacteris i les malalties, assignant-los correctament el paper de patògens. En un principi els bacteris es consideraren fongs microscòpics , a excepció dels cianobacteris fotosintètics que es consideraren algues verdes, desprès van ser classificats com a un grup totalment separat de la resta d’organismes.
Estructura
Tots els eubacteris presenten una estructura similar dels seus components, caracteritzada per polisacàrids específics que no es troben en els altres dos dominis no disposen de nucli diferenciat en cap de les seves fases ni s’hi observa la formació de cromosomes durant la divisió cel·lular.
Medeixen mes o menys 0,20 i 0,40 mm. Tot i així es poden trobar cèl·lules de fins a 0,60 mm que depassen la mida de moltes cèl·lules eucariotes. Alguns bacteris paràsits estrictes com les clamídies i alguns micobacteris presenten unes estructures de les parets cel·lulars especials i unes mides menors a les habituals. Els tipus morfològics s’utilitzen en sistemàtica en la identificació de grups des del coc, coc-bacil, el bacil, els espirils i les espiroquetes.
Reproducció
Els bacteris és reprodueixen asexualment. Una cèl·lula bacteriana es divideix en dues en el que coneix com a divisió binària. Durant aquest procés, una cèl·lula mare es divideix en dues cèl·lules filla mitjançant la formació d'una paret cel·lular transversal i donant lloc a dos individus genèticament idèntics. Tot i això, i de forma deslligada de la reproducció, un bacteri pot experimentar variació genètica mercès a esdeveniments de recombinació com ara mutacions, transformació, transducció ,
Els bacteris mòtils poden desplaçar-se, bé mitjançant
flagels,
lliscament bacterià, o canvis en la flotabilitat. Un grup especial de bacteris, les
espiroquetes, posseeixen estructures molt semblants als flagels situades en l’espai periplàsmic anomenades
filaments axials. Les espiroquetes es caracteritzen pel seu cos
helicoïdal que gira mentre es mou.
Els flagels bacterians poden disposar-se de distintes maneres, per exemple, poden posseir en un dels extrems un únic flagel o bé d’un grup compost per molts flagels. Els bacteris
perítrics tenen flagels escampats per tota la superfície cel·lular.
Els bacteris mòbils són atrets o repel·lits per distints
estímuls, aquests comportaments es nomen taxis - per exemple,
quimiotaxi,
fototaxi,
mecanotaxi i
magnetotaxi. En un cas en particular, els
mixobacteris, cèl·lules individuals s’agrupen formant eixams i poden acabar formant cossos fructífers.
Grups i identificació
Existeixen bacteris de múltiples formes. Molts són esfèrics, en forma de bastonet o helicoïdals: aquestes morfologies reben els noms específics de
bacils,
cocs, i
espirils. Un grup addicional els
vibris tenen forma de coma. Tot i que actualment la forma no és considera un factor decisiu a l'hora de classificar els bacteris, molts gèneres van ser anomenats segons la seva morfologia, per exemple:
Bacillus,
Streptococcus,
Staphylococcus) i aquesta continua essent important en la seva identificació.
Un altra eina important és la
tinció Gram, batejada així en honor de
Hans Christian Gram que va desenvolupar aquesta tècnica. Segons el resultat d’aquest mètode de tinció els bacteris es divideixen en
gram positius (quan són tenyits mitjançant tinció Gram) o bé
gram negatius (quan no ho són). El fet que els bacteris siguin positius o no per a la tinció gram depèn de la composició de la seva paret cel·lular. La primera divisió en fílums dels bacteris va ser desenvolupada basant-se bàsicament en aquest test:
Gracilicutes - bacteris amb una segona membrana cel·lular que conté
lípids, i que els dóna tinció gram negativa.
Fimícoles - bacteris amb una única membrana cel·lular i una paret cel·lular gruixuda formada per
peptidoglicà, amb la resultant tinció gram positiva.
Mollicutes - bacteris sense segona membrana cel·lular ni paret cel·lular i per tant amb tinció gram negativa.
Els arqueobacteris van incloure’s originalment com a Mendosicutes. Tot i això aquests phyla ja no són considerats com a grups monofilètics. Els Gracilicutes han estat dividits en molts grups diferents, mentre que els bacteris gram positius es troben en els grups
Firmicutes i
Actinobacteria, que estan relacionats estretament. Emperò, els Firmicutes han estat redefinits per tal d’incloure els micoplasmes i certs bacteris gram negatius.
Els microorganismes són organismes que només es poden observar amb el microscopi electrònic o òptic. Els microorganismes pertanyen a 3 regnes diferents: Protoctists, Fongs i Moneres. Cal tenir en compte que tots les bactèries (regne Moneres) són microorganismes però no tots els protoctists i fongs són microorganismes, és a dir, hi ha fongs i protoctists que es poden veure a simple vista. Entre els microorganismes que són fongs destaquen els llevats. Entre els protoctists, els protozous i les microalgues.
